A la nostra consulta de Sant Cugat, moltes persones expliquen als nostres psicòlegs que quan intenten entendre i resoldre els problemes de la seva vida, cauen en cicles de pensament excessiu. Les preocupacions són part de la nostra condició humana. Les preocupacions excessives són una forma de pensament negatiu en el que s’imaginen o anticipen problemes de forma repetida i improductiva. Les preocupacions són una manera de resoldre dificultats i es llança cap al futur. Moltes vegades aquestes preocupacions excessives estan relacionades amb l’ansietat.
L’activitat del pensament és inevitable, la curiositat o la recerca de solucions per als problemes que se’ns presenten és un dels nostres motors principals.
Que són les preocupacions i obsessions?
De vegades aquestes preocupacions es transformen en obsessions, que es viuen com pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que són experimentats com intrusos o no desitjats i que en la majoria de les persones causen ansietat o malestar important. El tema de les obsessions sol referir a alguna cosa perillosa que s’avalua que amb certesa pot ocórrer i dispara la por i l’ansietat.
Perquè apareixen les preocupacions i obsessions?
Les preocupacions i obsessions ens fan patir i ens causen sens dubte molt malestar i també tenen una funció en la nostra psique. Les preocupacions sembla que són un recurs en múltiples situacions. Ajuden a evitar emocions excessives, acosten l’inaccessible, recuperen l’absent. Posen creativitat en l’absurd, calmen l’angoixa, s’actualitzen les frustracions passades i produeixen la il·lusió que es pot controlar la incertesa de el futur.
Una qualitat d’aquests pensaments és que divideixen l’experiència relacional en dos espais: el de l’atenció en la relació actual i el del contacte amb coses o persones que estan en un altre temps o en un altre lloc.
Llavors en aquestes experiències relacionals les preocupacions i les obsessions són l’intent d’evitar que alguna emoció que sorgeix de l’individu i que el desborden. Sobre el moment quan ocorren les preocupacions pot ocórrer en moments d’alguna absència de contacte. La persona tracta d’omplir el que falta en l’entorn amb el seu pensament. Llavors en aquestes situacions les preocupacions i obsessions tenen un valor de conservació.
Que implica la teràpia per alliberar-nos de les preocupacions excessives i obsessions?
A la nostra consulta a Sant Cugat el que tenim en compte en l’acompanyament terapèutic d’aquest patiment derivat d’aquestes modalitats de pensament és el propòsit d’acompanyar i sostenir l’experiència. Entendre la manera que aquests pensaments tenen a veure o més aviat sobre que ens cal a les nostres vides, en les nostres relacions en el contacte amb els altres i que regulem a través d’aquestes preocupacions. Donar un espai a les emocions que es reprimeixen i acompanyar per poder travessar-les. Acompanyar també la por prèvia que apareixen en aquestes emocions per percebre’s excessives. El patiment que produeixen aquestes emocions necessita ser acompanyat i necessita que el puguem significar i acompanyar fins a la seva integració.
Aquest suport i acompanyament rebut en la teràpia genera un model on la persona integra la complexitat de les seves existències. Navega per la seva complexitat, accepta els seus matisos com a ésser únic, té accés a les seves emocions, als conflictes d’un passat que li pesa, a un futur incert i a les seves angoixes existencials. Comprèn les condicions de la seva vida i el seu entorn i accepta la presència de l’altre. En aquesta presència de l’altre o dels altres l’experiència i el vincle es torna més útil, suficient per permetre acceptar les seves contradiccions i sostenir el seu dolor.
