Els atacs d’ansietat són cada vegada més presents en la nostra societat. A la nostra consulta de psicòlegs de teràpia a Sant Cugat les persones que arriben amb aquest símptoma viuen molt espantades i van a la teràpia en recerca d’una solució a aquest problema tan angoixant.
Que són els atacs d’ansietat
L’atac de pànic ha arribat a ser gairebé l’emblema de la malaltia fugissera dels nostres temps, un malestar sense raó aparent, que pot arribar a qui té tot, a qui sempre a portat una vida normal, fins i tot una vida significativa, orientada a valors positius, una vida plena de coratge.
L’atac d’ansietat forma part de la patologia de la por. Una por total: la persona té la sensació que tot és perillós i tot s’està enfonsant. En realitat, la por no és per si mateix una emoció patològica, a l’contrari sembla constitutiu de la condició humana. Qui viu té por, por abans de res de no sortir endavant davant el dolor i la mort.
La por és fisiològica si és conscient d’un perill i permet protegir-se de la millor manera, fugir, agredir, immobilitzar. La por és patològica si no és adequat: el major o menor del que reclama un perill específic.
La seguretat i la confiança – base per al millora dels atacs d’ansietat
Durant la infància el nen ha d’aprendre en la relació amb les figures paternes com percebre la por amb precisió i com afrontar-la de forma adequada. Quan el nen rep el suport o la contenció adequada desenvolupa la innata i positiva força agressiva que tot organisme humà posseeix per fer front al perill. Suport adequat és el que, d’una banda, permet a l’infant expressar les seves pors i per altra li ofereix seguretats que són un aprenentatge de la manera de percebre i d’afrontar el perill. D’una bona experiència de pertinença es desenvolupa una sana experiència de la pròpia integritat i força.
En l’atac d’ansietat la persona experimenta de forma real i angoixant estar tirat a el món sense protecció que com hem vist, és una experiència arcaica i dramàtica de la primera infància. Només el suport permet la formació de les seguretats existencials, confiança sana en si mateix i en la vida necessàries per fer front a les dificultats de l’existència.
Durant el procés de teràpia un dels primers objectius és el de donar sentit a l’símptoma, a l’atac de pànic, percebre com a estrany i sense sentit. El pacient aprendrà progressivament a confiar també les seves parts fràgils i experimentarà la possibilitat de fiar i confiar-se al terapeuta i també d’una manera nova a si mateix.
Els atacs de pànic es poden manifestar amb diversos trastorns d’ansietat: pànic, fòbia social, fòbia específica, trastorn posttraumàtic d’estrès, trastorn agut d’estrès.
Els subjectes afectats per atacs de pànic inesperats descriuen normalment “la por com intens i refereixen que han pensat que estaven en perill de morir, de perdre el control, tenir un infart o un ictus o d’embogir “. Refereixen també un desig urgent de fugir d’aquest lloc en el qual s’està manifestant l’atac d’ansietat.
Les sensacions d’un atac d’ansietat o pànic
Les sensacions corporals que es viuen durant un atac d’ansietat són: taquicàrdia, sudoracions, tremolors, sensació d’ofec o asfíxia, opressió o malestar toràcic, nàusees, marejos, desrealització (sensació d’irrealitat) o despersonalització (estar separat d’un mateix), calfreds i sufocacions. Quan les persones viuen la desrealització les coses es perceben llunyanes, inabastables, irreals, confuses, canvien de sentit i de consistència, d’alguna manera resulten artificials com en un teatre i de sobte es percep tot amb por i desconfiança, les coses què normalment no haig de verificar-ne la seva solidesa i credibilitat. A la despersonalització la persona percep la seva pròpia veu estranya, el cos perd familiaritat, els moviments tenen una fluïdesa diferent, el cos necessita una altra força per moure, el cos no se sosté o dóna un suport d’alguna manera estranya.
És evident que darrere dels atacs d’ansietat o pànic hi ha motivacions més o menys inconscients i tranquil·litza saber que hi ha un motiu del nostre malestar que s’expressa a través del cos. Com alguns diuen: l’ànima i la psique parlen a través de el cos.
L’atac de pànic és també una obertura desconcertant a la vida, una preciosa possibilitat de reestructurar i donar nou sentit a la pròpia història, l’inici d’un propi camí per trobar-se “a casa” al món.
La teràpia i el psicòleg donen suport al client en aquest procés amb la seva presència, creativitat i competència amb la cura dels límits i de la calidesa.
Bibliografia:
- G. Francessetti – Terapia Gestalt en la practica clínica
